miércoles, febrero 16, 2011

Colaboraciones llibrets 2011 (1)

Qui és David Moreno?
Tasca difícil la que em van encarregar els amics de la falla Sant Roc. No per que no siga fàcil explicar qui és, difícil per com enfocar aquest pròleg.
Podria haver decidit fer una breu biografia de David, ressaltant el seu important currículum faller, però s’haguera quedat coix aquest pròleg. Per això prefereix parlar més que de dades, de sensacions. Sensacions que tens quan comparteixes amb David les seues inquietuts, reflexions falleres, artístiques, culturals, socials, i és que amb David dóna gust parlar, et transmet il.lusió.
A David no ho podria definir com un Artista Faller, ja que la seua concepció de les seues obres va molt més enllà, però cauria en l’error si ho definira com Artista, ja que les falles van ser les culpables que s’iniciara en això de les Belles Arts i sempre les té presents.
Un artista a cavall entre dos mons, que aconsegueix el respecte d’aquests mons que malgrat que haurien d’estar molt units, la realitat és que no ho estan tant, o potser sí que ho estiguen, però donant-se l’esquena.
Però David ho aconsegueix, aconsegueix que les seues obres vagen de la mà entre Art i Falla, entre Falla i Art, sense separar-les ja que aquesta és la seua concepció quan decideix acceptar plantar una falla.
Personalment crec que ha estat un luxe per a la nostra festa que David es quedara enganxat de xicotet amb les falles de Canet, i que la seua ment inquieta decidira imitar-lo.
Però aquesta ment inquieta havia d’anar a més i sempre fixant-se en els millors, sempre qüestionant-ho tot, fins arribar al David Moreno que hui coneixem, artista de culte per a molts i, malgrat això, els que tenim el plaer de conèixer-lo, sabem de la seua tremenda humilitat. Artista faller respectat i admirat per la majoria de les vessants falleres, però què dic?, Si això és allò gran de l’art, que és lliure per a expressar-se, i les falles són art, no?
Jo tinc el plaer i el luxe de poder compartir les seues reflexions al seu taller, envoltats moltes vegades de les seues obres que sempre estan en constant evolució, ja que la ment de David mai para i les idees les trilla (com a David li agrada dir) , i les torna a trillar fins que finalment aquesta és plantada, i estic convençut de què tot i estar plantada segueix trillant el projecte, però la seua inquietud el fa pensar en el següent, que segur serà diferent.
Ara els fallers de Sant Roc, i tot aquell que tinga el gust de llegir aquest llibret, teniu l’oportunitat de llegir algunes de les seues reflexions sobre falles i només espere que com a mi, cada vegada que comparteix reflexions amb David, siguen una veritable injecció d’il.lusió.

Desubicats... o una aproximació

El llibret de Cronista 2011 ya está listo. En breve será repartido entre los falleros y colaboradores de nuestra comisión.
Pero me gustaría destacar además del excelente diseño que Ale y Ximo se han currado, la parte infantil que han hecho Hajo y Ale, las explicaciones de las fallas de Tofolet, las experiencias de los grupos de teatro tanto mayor como infantil contadas por Maite, el año de solidaridad contado por Vicente Ángel o el curro recogiendo publicidad de Alberto y Javi, el prólogo que José Miguel Martínez Castelló ha hecho.
A mi me ha llegado directamente.
Gracias Caste.

EL CAMÍ DE LA EXCELÈNCIA: CAP A UN NOU CONCEPTE DE FALLA


Vaig a ser sincer des de la primera línea escrita. Sòc un torrentí que ignoraba de forma absoluta el seu poble, les seues tradicions i, sobre tot, la seua vitalitat de totes i cada una de les institucions i entitats que donen sentit i dinamisme a la vida civil de la nostra ciutat. Fa uns mesos que treballe al Ajuntament i he tingut que indagar i, més que res, observar la lògica de tot allò que es produix a diari. Un dels espais més apassionants en que m’he trovat és el del món de les Falles. Hi ha una persona entre vosaltres que m’ha ajudat molt a entendre la realitat fallera torrentina, a sentir-les però des de una mirada diferent, exigent, jo diria que excelente.
Estem en una societat on poder destacar i distinguir-se és una tasca difícil. La corrent de les modes i de la perea mental ens fa que tots ens deixem dur per la comoditat, tant a nivell personal com a nivell social. Doncs bé, m’he trobat amb una sèrie de persones que no estan dispostes a seguir la corrent d’allò que és natural en el context de les falles, per mirar més en jà, i entendre la festa a partir d’un concepte alt de cultura, compromís i responsabilitat social. I sí, sou vosaltres mateix, la comissió Cronista Vicent Beguer Esteve.
Per tot açò voldria donar les gràcies als fallers de Cronista, per moltes coses, però sobre tot, per expresar d’una forma sincera les seues idees, els seus anhels, els seus dubtes, també les seues queixes. I gràcies a tots vosaltres, del primer al últim faller, gran i menut, perquè una tradició sol pot ser mantinguda si mira cap endavant, si es supera any darrere any. Ortega i Gasset acoastumaba a dir que les persones, institucions, nacions o civilitzacions que s’acostumen a fer el mateix, sense innovar, sense superar-se, al final, quasi sense remei, s’extinguixen. Necessitem sempre d’una superació i una pressió per ser millors del que som perquè la inercia i la modorra existencial no duen a cap lloc.
Sols m’agrqadaria en estes breus línies animar-vos per a que insistiu en el vostre model de fer Falla, apegat a la solidaritat, amb les necessitats socials, amb una crítica fina i Intel-ligent al poder establit, clau per a la salut de la democracia. Així que continueu, continueu, el poble de Torrent necessita la vostra perspectiva, la mostra de les vostres qualitats.
Sols me queda dir que espere de tot cor, viure, com tots els anys, una revolució de sentiments i alegria eixe dissabte abans de la plantà, quant tota la vostra Falla conquerix l’Ajuntament de València en la mascletà, amb la millor xaranga del món, l’Enramà. Gràcies pel vostre testimoni i per fer pública la vostra diferent i distinguida esència fallera. Enhorabona.


José Miguel Martínez Castelló (Filà Almogàvers...... un desubicat)

lunes, febrero 14, 2011

¿Esto que es falla o foguera?

Hace algún tiempo en una charla sobre fallas con una fallera torrentina, me dio por jugar a que en fotos me diferenciara si era falla o foguera.

La llegada de Zafrilla a las fallas de Torrent, me recordó este juego ya que algún comentario recibió sobre su "estilo alicantino".

Por ello, cual pasatiempo de revista friky fallera, me ha dado por recopilar algunas fotos para que me expliquen eso de las diferencias "detotalavida" entre fallas y fogueres.

 
 

¿Que hubiera pasado si …?

"El Barri" de Miguel Santaeulalia para la Falla
Na Jordana 1986.
1er Premio Sección Especial.
Este estilo era difícil de aceptar por el público
oficialista que valoraba más las obras realistas,
en detrimento de la caricatura, que era considerada
como un género menor.
"Este estilo de catafalco en el que se compaginan elementos satíricos con formas clásicas, se convierte en el modelo que muchos artistas siguen al pie de la letra, incorporando en las décadas posteriores al modelo original un barroquismo desmedido que distrae al espectador del eje narrativo, llenando la escenografía de atrezos innecesarios.

Con el transcurso del tiempo se generan unos catafalcos cada vez más eclécticos , en los que se potencia la falla artística en la que se reproducen elementos históricos y costumbristas, cuya técnica impera en deterioro de la sátira, que va pasando a un segundo plano.

La necesidad de devolver la frescura original del catafalco, es algo que se convierte en obsesivo para un grupo de artistas, que en el último tercio del siglo veinte, intentan aportar al arte fallero una nueva plástica a los monumentos desde distintos puntos de vista.

Pero no hay que engañarse, la renovación en una fiesta de estas características está condicionada a unos ciclos anuales, junto con factores socio-políticos y culturales, ajenos a la obra del autor.

No siendo tarea fácil aceptar por la sociedad fallera cualquier innovación en formas consideradas tradicionales que forman parte del folclore o la costumbre lo considera como algo tradicional y propio en deterioro de lo novedoso que resulta extraño y poco asimilable.

Por este motivo es algo normal que autores que verdaderamente han aportado algo con su imaginación creativa a nuevas formas, tarden en obtener un reconocimiento oficial dentro de una sociedad fallera que antepone la técnica a valores de creatividad y originalidad."


Este texto esta extraído del libro “Santaeulalia, la firma. Una saga de artistas falleros” y demuestra las dificultades, en esta sociedad fallera, que se tiene a la hora de reconocer a un genio. Hoy todos admiramos a ese grupo de artistas que en el ultimo tercio del siglo veinte se empeñaron por aportar aire fresco a nuestras fallas, pero en ese momento fueron tachados de innovadores y casi de atentar contra la “santa tradición” fallera de “totalavida”. Me refiero a Miguel Santaeulalia, Julio Monterrubio, Alfredo Ruiz, Manolo Martín, Vicente Almela, etc. Y yo me pregunto ¿Que hubiera pasado si en su lucha constante por renovar el arte fallero hubieran bajado los brazos hartos de pelear por su aportación artística?
Gracias por no bajar los brazos.

Gracias a todos aquellos que nunca bajan los brazos por que creen y están convencidos que la creatividad, la originalidad junto con la sátira y la técnica son los pilares fundamentales de las fallas.