¿Por qué les hablamos en otro lenguaje?

Los domingos, suele ser el día que mas tiempo puedo compartir con Ángela, mi hija de 9 años. Una parte solemos ver la tele mientras desayunamos la familia juntos. Los que tienen hijos en esta edad, seguro que saben perfectamente que mientras estan ellos los que se ve en casa son dibujos y series para ellos, y con la TDT tienen un verdadero chollo.

Ya lo he comentado en alguna ocasión que los falleros mayores, que somos los encargados de contratar las fallas que en teoría son para nuestros niños, en muchas ocasiones nos olvidamos del “lenguaje” al que están ellos acostumbrados, y que a diario ven en sus dibujos animados favoritos, en las ilustraciones de los libros del cole, y que eso influye directamente en las mochilas, libretas y ropa que a diario usan.

Rompemos su día a día, su “lenguaje” habitual, el cual entienden perfectamente, cuando ven su falla infantil, que gusta mas a sus padres y abuelos que a los niños a los que va dirigida.

Y lo peor de todo no solo nos olvidamos de ellos, si no que en muchas ocasiones ponemos en duda, desde nuestra visión de adultos, aquellas fallas que están “escritas” en el “lenguaje” estético que los niños entienden,dudando que sean realmente una falla "com toca".

He ilustrado el post con imagenes de series de dibujos animados que se emiten en Clan, y que he podido ver este fin de semana con Ángela (9 años) Miriam (7 años) y Marina (4 años)

Little Einsteins, Shuriken School, Enermanos, Gawayn, Martín Matin, Winx Club, Sandra detective de cuentos, La Pequeña princesa.


Otro día hablaré del contenido y mensaje de las fallas infantiles.

Ángela me insiste y me hace editar el post para que ponga a los Hero Kids que le gustan mucho.

Cronista cruza el barranco y se coloca entre las más grandes.

Falla Cuba - Literato Azorín, Valencia. Falla Exposición - Micer Mascó, Valencia. Falla Duque de Gaeta - Pobla de Farnals, Valencia. Falla Pintor Stolz - Burgos, Valencia. Falla Na Jordana, Valencia. Falla Sueca - Literato Azorín, Valencia. Falla Jesús - San Francisco de Borja Valencia. Falla Menéndez Pelayo - Av. Cataluña, Valencia. Falla Doctor Gil y Morte - Doctor Vila Barberá, Valencia. Falla Castielfabib - Marqués de San Juan, Valencia. Falla Convento Jerusalén - Matemático Marzal, Valencia. Falla Malvarrosa - Ponz - Cavite, Valencia. Falla Cronista Vicent Beguer, Torrent. Falla Santiago Rusiñol - Conde Lumiares, Valencia. Falla Na jordana, Valencia.

Tras veinte días de votación,  352 encuestas sobre fallas infantiles, Cronista cruza el barranco y se coloca entre las más grandes, siendo elegida la tercera falla con más atrevimiento de las plantadas las pasadas fallas.

Los resultados de la encuenta los podéis ver en Cendra Digital.

Como molaria..........

Como molaria una falla de Eugenio Simó

Eugenio Simó

Fallas innovadoras. ¿Innova...que?

¿Innova..... que?

Maqueta de la falla del Mercat Central 1961
¿Como serian "etiquetadas" actualmente las fallas de Ricardo Rubert?
Solo tenéis que ver sus bocetos de la época (principios de los 60) para las fallas punteras de entonces.Obra de Ricardo Rubert


Fallas Municipales

Falla Plaza del Caudillo 1964

Falla Plaza del Caudillo 1967

Falla Plaza del Caudillo 1968

Falla Plaza del País Valenciano 1979

Falla Plaza del País Valenciano 1984

Falla Plaza del Ayuntamiento 1988

Falla Plaza del Ayuntamiento 1989

Videos de www.cendradigital.com

Fotos de www.fallas.com y www.ricardorubert.com

Makoki, simplement eres un crack

L'altre dia vos recomanava un nou blog faller, Makoki Corporation, Factoria de parides falleres, que estos dies de la seua posada en marxa s'està convertint en el motor d'arrancada d'un servidor (no és bo passar del tot al no-res) per a les falles 2011 i que millor forma que fer-ho que de la mà d'un dels mestres de l'Enginy i la gràcia tan necessaris en les falles i a vegades tan difícil de trobar.

Com a mostra, ací em permet afusellar el Tema onze de l'assignatura Educació per a la Fallerería. Els polítics, quina colla.

Makoki, simplement eres un crack.

ONCÉ TEMA

ELS POLÍTICS. COM MÉS LLUNY MILLOR.

Antigament els polítics i els fallers solien conviure en pau. Els nostres governants se significaven poc o res amb el món faller. Els participes de la festa eren vistos com una part més del folklore provincià d’una ciutat rodejada d’horta i com a tal eren tractats. En realitat, els importaven un rave les reivindicacions falleres. Amb l’arribada de la democràcia es van donar compte que, el gran nombre de falleres/vos s’han convertit en un gran caldo de cultiu amb què sostindre’s o arribar a la butaca anhelada, ja que electoralment poden fer botar al més pintat. Hui en dia els governants es mesclen amb la classe fallera com un més, però sempre sense anime de ser titlats de populistes. O Potser és populisme el que perseguix la nostra amada alcaldessa quan en la crida eclipsa a la fallera major de València botant en quant quatre criden allò de “que bote Rita?.

Anem a diferenciar-los en tres topologies, encara que un estudi més a fons pot traure a la llum altres diferents o complementàries.

—–

ELS QUE MANEN.

Són els que ostenten ara mateix la màxima representació. S’han guanyat a pols les simpaties del col·lectiu faller a base de bon rotllet… i subvencions. Saben que la festa fallera és una font d’ingressos per a la ciutat i fan com que atenen les reivindicacions falleres. També volen estar a bones amb la resta de ciutadans no fallers, com ha de ser, per la qual cosa responen als veïns de la mateixa manera que amb els fallers. Al final se’ls amuntona la faena i la ciutat es convertix en un caos que patixen tant fallers com no fallers. Ostenten com a ferramenta de potent vistositat el balcó de l’Ajuntament, en el que només deixen passar als que a ells els interessa i en el que l’alcaldessa disposa, de l’1 al 19 de març, d’una tribuna excepcional en què lluir el bastó.

—–

ELS QUE VOLEN MANAR.

Són els que van estar, van passar dels fallers de forma manifesta, i ara intenten guanyar-se el favor del col·lectiu donant la brasa a través d’emissaris en les assemblees de presidents. Amb tal de tombar als que manen s’embranquen en absurdes polèmiques que, no sols no servixen als seus propòsits, si no que els fan caure en l’antipatia general. Arriben a infiltrar “topos” en diverses associacions i demanar informacions privilegiades amb les que amenaçar als pringadets de la festa. Creen els seus propis premis per als que critiquen als que manen, encara que, lògicament, no poden competir amb els instituïts de forma oficiosa, com el de Canal 9, amb el que t’emportes una pasta. De tant en tant canvien el responsable del ram, però a l’estona apareixen els mateixos donant la vara. En fi.

—–

ELS QUE MAI ESTARÁN.

És la classe política que sap que no estaran mai a la butaca, però que s’unixen als veïns (no tots, per sort) en la queixa permanent cap als fallers, dels que culpen dels pitjors excessos comesos en la ciutat. Per a ells la festa continua sent un cúmul d’incultura, de tradicions ràncies i de depravació sistemàtica. Si d’ells depenguera, es llevarien dos terços del calendari festiu a què titlen de retrograd.. Busquen l’aliança amb els detractors de la festa, els antifallers, dels que esperan rebre l’agraïment en forma de vot… que no arriba mai. Per sort per als fallers estos polítics ni estan, ni se’ls espera.

Fallas 2010, descubriendo las fallas infantiles.

Siempre he reconocido que las fallas infantiles no eran las que más me llamaban la atención, pero de unos años hacia aqui cada vez mas me llaman la atención ya que es donde estoy viendo cada vez más propuestas interesantes y una amplia variedad de estilos que no se dan en las fallas grandes.

Hoy me quedo con el excelente trabajo de Oscar Villada que podeis seguir en su blog

Falles Óscar Villada

Makoki Corporation, factoria de parides falleres.

Si te gusta el Ingenio y Gracia en las fallas, no te lo puedes perder.