Publicat en el llibret 2015 de la Falla San Vicente de Paúl - Diputada Clara Campoamor
Vaig tindre el privilegi d'assistir a la xarrada que amb
motiu de la celebració de l'Aniversari de la Declaració Universal de Drets
Humans va organitzar l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València
en l'Aula Magna de la Universitat de València i que tenia per ponent una de les
persones que més m'ha impactat en els últims anys, Domingo Antonio Edjang “El
Chojin”. D'entrada a molts li cridar l'atenció que un “raper” siga el ponent
d'esta xarrada i més en l'àmbit que es realitzava, però només cal conéixer un
poc les lletres de “El Chojin”, i sobretot, conéixer el seu compromís i
implicació en temes socials per a confirmar que millor ponent no podien haver
triat per als estudiants del “Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia
Internacional de la Universitat de València”, i l'aforament de l'Aula Magna,
que es va quedar curta i van haver d'habilitar mes sales per a poder seguir la
xarrada, ho deia tot.
Potser ara, tu lector, estigues sorprés per l'inici d'este
article d'un llibret de falla. Però un plantejament de “El Chojin” en la dita
xarrada va ser el complement ideal per a
les idees que anava utilitzant en el meu cap per a l'article que m'havia
demanat Sofía, la presidenta “#perroflauta” de Diputada.
"El Chojin" argumentava que la primera cosa que hem
d'adequar és el llenguatge, indistintament de l'idioma que parlem, s'ha de
partir d'un ús correcte del llenguatge sobretot en les definicions. El
sorprenia enormement que mentres la comunitat científica donava per assentat
des dels anys 60 del segle passat que només hi ha una raça que és la humana, en
la Declaració Universal dels Drets Humans es cometera un important error en
l'inici, en l'article 2.
Article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans
diu:
Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats
en esta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma,
religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social,
posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. A més, no es farà cap
distinció fundada en la condició política, jurídica o internacional del país o
territori de la jurisdicció de la qual depenga una persona, tant si es tracta
d'un país independent, com d'un territori baix administració fiduciària, no
autònom o sotmés a qualsevol altra limitació de sobirania.
Segons l'opinió de “El Chojin” sobrava la paraula “raça” en
el text. Li va bastar senzills exemples per a demostrar que sovint usem “#etiquetes” en el nostre llenguatge (com la
que intencionadament he usat per a anomenar Sofía), sense donar-nos compte que
a vegades són innecessàries, llevat que l'objectiu siga menysprear, d'una
manera o d'una altra. “Berenar de negres”, “el va enganyar com un xinés”, “fer
l'indi”… van ser alguns dels exemples de l'important que és a vegades usar el
llenguatge de forma correcta.
I és que les “#etiquetes” és una cosa que ens encanta usar en
la societat actual, i no parle de les “#etiquetes” de facebook, o dels
“#hastag” de twitter , encara que va ser una reflexió en facebook de Carlos
Galiana la que em va fer confirmar el contingut d'este article.
“El problema ací, com en tot, no és QUÈ es proposa, si no QUI
ho proposa” va ser una reflexió que va fer el president “#compromés” de
Sevilla-Dénia (torne a usar una etiqueta de forma intencionada) al fil d'un
comentari sobre l'Assemblea de presidents del mes de desembre en què Carlos
realitzava una proposta per a les exaltacions de les Falleres Majors de
València. Proposta que era idèntica a com s'estan realitzant, des de fa ja 4
exercicis, en Torrent el repartiment d'entrada de les exaltacions, a canvi
d'aliments, i les "canastelles" de flors de les institucions han
sigut transformades per aportació de les institucions del seu valor al punt
d'aliments, però clar l'etiqueta “#popular” fa que en el cas torrentí siga
vista la proposta com “#solidària” mentres que l'etiqueta “#compromesa” en el
cas del Cap i Casal titlada de bogeria o demagògica.
Ens encanta posar-li a tot “#etiquetes”, inclús la de
“#fallera” és usada per a definir alguna cosa ordinària, o que funciona de
manera desastrosa. No fa molt vaig llegir en la “xarxa” (encara que va durar
escassos minuts visible, imagine que per allò dels vots) a un assessor
“#popular” del meu poble (#granciutat per a altres), mes “#faller” que ningú
quan toca, que “el consell rector del València CF ara sí que era professional i
no com abans que funcionava com una junta de falla”. El que s'ha dit, que si a
la societat actual l'agrada usar etiquetes, no és menys el seu ús en les
falles.
Als
fallers ens encanten etiquetar-ho tot, absolutament tot. Des de la “#tradicional” festa
d'Halloween (promet que és totalment cert haver llegit en una invitació este
text), fins als tipus de falles (“#monuments” per a altres). Per això és normal
també etiquetar el tipus de faller que formen la societat “#falleril”.
“#fallermajoristes” “#monumentalistes” “#festers””#estiuejants” (esta última se
lo escoltí a un bon amic de Benicalap fa anys i va ser adoptada en la meua
comissió per a definir als que apareixen el 14 de març i desapareixen el 19 de
març) “#detotalavida” “#modernets” “#alantiga” (que no de Campanar, si no per
la forma de vestir-se de valencià/na) i un llarg etcètera que imagine que
tindrà les seues variants en funció de la comissió, sector, agrupació,
federació, junta local,… que posats a crear “Regnes de Taifes” els fallers
també som únics.
I la veritat que un servidor després de moltes hores de “vol”
en açò de les falles (ja em pose a pla “#detotalavida”) fa ja un temps que va
arribar a la conclusió que sobraven les “#etiquetes” en això de les falles
(“#monuments” per a altres) i igual “digeria” amb plaer una falla
“#tradicional” que una falla “#innovadora”, una falla “#artística” que una
falla “#enginyosa” ja que per a mi totes eren falles, “#sensetiquetes”, i que
totes no sols són necessàries si no que són complementàries en el conjunt de la
festa. Major motiu és eliminar les “#etiquetes” quan ens referim als fallers,
ja que dites “#etiquetes” no fan més que restar, millor dita dividir, la festa,
en les que tots hem de sumar, inclús multiplicar, i des de la meua humil opinió
això només passa llevant-nos les “#etiquetes” ja que a mi sí que m'importa QUE proposada
es fa independentment de QUI la faça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario