sábado, noviembre 07, 2009

Ya tenemos escusa

La crisis nos ha venido de perlas a los falleros para justificar todas aquellas carencias de nuestra fiesta. En nuestro rol plañidero sumamos la crisis a nuestros eternos males, y es que ese complejo de inferioridad del cual nos encanta hacer gala constantemente como justificación a nuestra falta de autocrítica.

Lo comento Félix en el Forum Faller Torrentí, “los falleros siempre tendemos a buscar la culpa fuera en lugar de mirarnos a nosotros que es lo que hacemos mal”, y tiene toda la razón. La autocrítica, uno de los ejercicios más sanos que existen, está totalmente ausente en el colectivo fallero, nos es más fácil buscar la escusa cómoda que nos convenza que el causante de todos nuestros males está fuera. Lástima, ya que si el mirarnos al ombligo constantemente sirviera también para realizar autocrítica quizás nos iria mucho mejor.

Este ha sido el argumento esencial que hemos aplicado en la tertulia de hoy en el programa Cadafal, en concreto con la noticia de la falta de Falleras Mayores en muchas comisiones. El primer argumento que ha surgió ha sido la escusa fácil, la crisis. Pero por suerte mi intervención que ha sido mas en la línea de la autocrítica más que en la económica, ha sido respaldada por los compañeros de la tertulia (grandes conocedores de las fallas en todas sus vertientes). Y es que la sequía de Falleras Mayores no viene de ahora, viene de mucho más atrás. Llevo leyendo y escuchando sobre el tema desde hace mas de 10 años (cuando no existia crisis económica alguna), como nos gusta a los falleros en plan plañidera. Y en todo este tiempo nunca se toman soluciones, ya que generalmente solemos echar balones fuera y culpar de esta sequía a agentes externos antes de buscarlos en nosotros mismos.
Y no nos equivoquemos esto no afecta solo a las Falleras Mayores, si no que va mas allá y con el mismo argumento podríamos hablar del estancamiento de los censos en las comisiones (lo que supone un descenso real), la no participación de la juventud en las actividades falleras propiamente dicha (no me sirven Quinto y Tapa, Paellas y demás saraos que a eso nos apuntamos todos), y un largo etcétera de problemas reales (los que son de urgente solución) que tenemos el colectivo fallero.

Manolo creo que ha puesto la puntilla con una de sus magistrales intervenciones (ya sabéis algunos la devoción fallera y personal que siento por él) y tajante ha dicho eso de “la falta de fe en las fallas”.
Yo me hartaré de decir eso que llevo diciendo ya muchos años, la perdida del norte de la fiesta, ese diamante valioso que son las fallas y que desde hace años vamos metiéndolo en cajas y cajas cada vez mas grandes cada vez mas bonitas, con lazos y lazos cada vez mas pomposos, cada vez mas lucidores, hasta el punto que solo vemos las cajas (vacías) y los lazos (decorativos pero carentes de valor) en lugar de apreciar la mas valiosa joya que tenemos los falleros, las fallas.

Mientras, seguiremos mirándonos el ombligo, buscando culpables de nuestros males fuera, pero este año de momento, ya tenemos escusa.


Nota: Me ha emocionado la intervención de Neus una valenciana que fue fallera hace 50 años antes de tener que irse fuera de Valencia, y que a su regreso tras 50 años fuera, no reconocía la fiesta (y no por una evolución para bien). Escuchar aquellas fallas que ella vivió ha sido un soplo de aire fresco al debate (aunque parezca una contradicción) ya que ha transmitido con su sentimiento la verdadera esencia de las fallas, esa que hoy por hoy cada vez tenemos más olvidada.

martes, noviembre 03, 2009

Colla d'ignorants

Este texto lo compartí en mi blog el martes 5 de junio de 2007, es un texto que se publicó en el nº 4 de CENDRA y que firmaban SANMIR (Manolo Sanchís y Hernán Mir). En aquella ocasión lo quise “fusilar” en mi blog ya que compartía plenamente la opinión del mismo.

Hoy lo vuelvo a fusilar (no por la falta de ideas, aunque sí aprovechándome de la digna técnica del refrito) ya que creo que sigue siendo una opinión actual, es más yo trasladándolo a la fecha de hoy y a nuestra población me permito extender los protagonistas de dicho articulo no solo a esos periodistas, sino a dirigentes, gobernantes, ciudadanos e incluso falleros (de esos que se permiten denominarse así por pagar religiosamente las cuotas)

Destaco un parrafo

“La realitat és que hi ha molts més "ciutadans" de a peu a les falles, dels quals mai no es parla, que treballen al si de les comissions de falla per dignificar la festa des de vessants prou més culturals, prou més de "classe", d'aquelles que són "publicitades" mecànicament. Este "desconeixement", esta "foscor", esta "inexistència" permanent, els porta a desil•lusionar-se, a cansar-se, a cremar-se i a abandonar.”

Fusilo de nuevo el texto completo, que a mi me parece acertadísimo.

Colla d'ignorants.

Arribaren les falles, les visquérem, les patirem i les cremarem. I com sempre prop d'estes dates, cresqueren com bolets la legió d'opininants, pseudoperiodistes, i popes de la "kultura" que ens regalaren amb els seus "clarividents" comentaris i ens ajudaren a comprendre com són les falles, com som les comissions i com som els fallers. Gràcies a ells, i a elles, confirmaren les sospites, quan no descobrirem, que som bruts, incivils, talossos, incapaços per la crítica, insolidaris, contaminants, perillosos, analfabets, retardats, desficaciats, immadurs, salvatges, prepotents, de dretes per decret i no sé quantes coses més, per les quals els fallers hauríem de purgar eternament en les flames, i demanar perdó per haver nascut culpables. Això sí, no tots, no pense el lector que som tots iguals. Gràcies, a Montesquieu, o a Kant, o a Schopenhauer, o a Harnecker, Marta és clar, o a la mare que els va parir, hi ha un grup d'elit que no entra dins la "saca"en la qual, per diferents motius, estem els altres. Esta èlit és constantment "salvada" de la ignomínia "fallera" com si no hi haguera res més de profit en la festa. Dos o tres comissions com a màxim, una o dos iniciatives dignes de citar (les mateixes pels segles dels segles, amen) i un grup de persones que no han estat tacades mai per la "barbàrie" fallera, un grup de persones que, malgrat barrejar-se amb la "pleballa fallera" mai no han estat contaminats i es mantenen incorruptes com el braç de Sant Vicent.

I tot açò des de la més absoluta i desvergonyida ignorància, Ignorància que els fa atrevits ja que defenen plantejaments i el•lboren propostes basades en fal•làcies, mentides i irrealitats molt distants de la vertadera realitat de les falles viscudes a diari. La "gauche divine" valenciana no coneix de falles més enllà del seu nas. Fent un símil taurí, sempre s'ha limitat a veure els bous des de la barrera. Sols cal fer una ullada a alguns dels titulars que adornen el seus articles, sols cal llegir algunes "pseudoinformacions" mirades a traves del caleidoscopi deformat i les informacions manipulades i tendencioses. Els seu discurs sempre és el mateix, acabant per fer fàstic i legitimant a eixa massa de fallers que les rebutgen visceralment en sentir-se atacats i perseguits. Així es va generant un abisma cada dia més gran entre les falles, i per tant els fallers i falleres, i les posicions progressistes i de canvi.

La realitat és que hi ha molts més "ciutadans" de a peu a les falles, dels quals mai no es parla, que treballen al si de les comissions de falla per dignificar la festa des de vessants prou més culturals, prou més de "classe", d'aquelles que són "publicitades" mecànicament. Este "desconeixement", esta "foscor", esta "inexistència" permanent, els porta a desil•lusionar-se, a cansar-se, a cremar-se i a abandonar.

D'altra banda les actituds prepotents i intolerants d'alguns fallers no ajuden massa per a estrényer el marge de l'abisme que ens separa i de vegades són els mateixos que ens acusen d'estes pràctiques, els que utilitzen les falles com una festa menor desproveïda de tota arrel i limitada a la nocturnitat, el soroll i l'alcohol.

Als que portem molts anys trencant-nos la cara per les falles des de posicions clarament progressistes, i d'esquerra més que alguns els pese, este actituds acaben per fartar-nos i ens col•loquen en la posició d'entendre el fàstic i el rebuig profund que generen entre la família fallera que es veu constantment menyspreada i insultada, i que ningú no ho oblide, és la representació més plural del poble, ja que ningú s'acosta o s'allunya de les falles per obligació.

Nosaltres per la nostra part continuarem bregant per acabar d'una vegada per totes amb eixe maleït complexe d'inferioritat que aclapara als fallers i reivindicarem les falles con allò que és, la festa major, la festa grossa del nostre poble, de la qual pot sentir-se ben orgullós com a mostra de cultura popular difereciada i única.

Mentre aguatarem a veure si alguna vegada baixen a l'arena. Sinò, millor serà que tanquem la paradeta i ens dediquen a fer "carnestoltes" que a esta colla d'ignorants segur que els agrada més.
SANMIR

lunes, noviembre 02, 2009

Buscant en el baül dels records

Buscant en el baül dels records.
Presentació projecte infantil Cronista 2006. Diversitat


Lo admito, estamos locos

Simposi sobre malaltia fallera

Les xarrades donaran començament a les 21:30 hores amb un sopar faixat, iniciant-se la taula redona a les 22:30 hores

Malaltia fallera, açò té cura?

Patologies a tractar

• 11 de novembre, Síndrome de Bernat (i Baldoví)

Símptomes: Solen acumular grans quantitats de publicacions falleres, llibrets de falla, i qualsevol altre tipus de formats escrits en les seues cases per creure que poden donar-li utilitat en el futur. Recentment s'ha descobert una nova varietat produïda per les noves tecnologies, blogs, webs, i xarxes socials

Participants: José Castelló, Manolo Sanchís, Manolo Villaplana, Carles Andreu Fernández (Candreu), Javier Serra (Malalt de falles)

• 12 de novembre, Tallerofilia ninotitis.

Símptomes: No hi ha taller que no coneguen, no hi ha rematada que no identifiquen, no hi hi ha falla que no hagen fotografiat. Són capaços de recordar comissió, artista i rematada del primer premi de 5a B de l'any 1999, inclús detectar el pintor d'un ninot simplement de mirar-lo. S'agreuja la malaltia conforme s'acosta el mes de març, i són incapaços de quedar-se a casa a la nit a partir d'1 de març quan comencen a donar passejos nocturns per la ciutat fins al dia 19.

Participants: Ángeles Hérnandez, Manuel Andrés Zarapico, Miguel Prim, Ángel Romero (Romel110)

• 13 de novembre, Pintatritis.

Símptomes: Com en la Tallerofilia ninotitis els que patixen de Pintatritis tenen gran memòria fotogràfica. Reconeixen el dibuix d'una tela a primera vista i són capaços d'indicar-te el nom del dibuix, el teler que l'ha teixit, inclús el nombre de colors emprats. Però no es queda ací la cosa ja que el reconeixement s'àmplia a complements fins al punt d'indicar-te el cisellador d'una pinta. Et diuen de memòria, les Falleres Majors de València des de 1929 com si es tractara de la llista dels Reis Gots,inclús són capaços de conéixer qualsevol tipus d'estadística de les components de les Corts d'Honor, per sectors, comissions, etc.

Participants: Kepa Llona, Ernesto Gómez (de Sostoa), Patricia Fernández (Triboleta), Patricia Sáez Orea.

• 14 de novembre, visita en els tallers dels nostres artistes fallers Miguel Balaguer i David Moreno
Quedarem en el casal a les 9:30 del matí.

• 15 de novembre, 15 anys de solidaritat en Cronista.
Jornada d'arreplega d'aliments per al Punt d'Aliments de Torrent. L'arreplegada es farà en el casal durant el matí.

jueves, octubre 29, 2009

El centro fallero de la comarca.

Hoy Torrent será el centro fallero de la comarca por unas horas. Pero el merito de esto no es de las fallas de Torrent, ni siquiera de Junta Local Fallera o el Ayuntamiento de Torrent. El merito es de las fallas de Aldaia y su Junta Local que han convocado a todo el colectivo fallero de nuestra comarca aquí en Torrent. Lastima que el centro lo seamos únicamente de manera geográfica y no como esa potencia fallera que nos creemos que somos. Un "bluf" como me ha dado últimamente por decir. Como esos pasteles espumados que a la vista son grandes, pero cuando los coges te das cuenta de lo ligeros que son y lo poco que pesan ya que están llenos de aire.

Y es que las fallas de Aldaia como pude comprobar hace unos meses si que tienen muy claro que son, y sobre todo que quieren. Con esto no quiero decir que sean mejores o peores, simplemente que desde hace un tiempo las fallas de Aldaia tienen un proyecto común en el que los objetivos básicos son compartidos por todas las comisiones y Junta Local Fallera, desde fuera se ve que tienen claro el global, o lo que es lo mismo Junta Local Fallera, es la falla de las fallas y eso las hace fuertes.

Por el contrario aquí eso del proyecto nos suena como a raro, lo tenemos muy olvidado desde hace ya muchos años, como comentábamos anoche un grupo de falleros, “Junta Local no es mas que la falla del Ayuntamiento, en lugar de ser la falla de todas las fallas” (como nos gustaría a muchos que fuera). Fue así anteriormente y con el cambio de gobierno no ha hecho mas que acentuarlo, eso de “lo mismo que antes y dos huevos fritos más”. Al final se tiene la sensación de que “con tal de que a mi no me toquen mucho mi falla y me organicen los 4 actos en común, que hagan lo que quieran”. Y aquí se centra la debilidad.

Hoy seguramente volveré a sentir envidia cuando vea, como me ocurrió aquella noche en el TAMA, a una Junta Local y los presidentes de falla cogidos de la mano en lo temas realmente importantes. Pero eso sí, será en Torrent y seremos el centro fallero de la comarca y el pastel lo seguiremos llenando de aire.

miércoles, octubre 28, 2009

Hoy he disfrutado, y mucho

Hoy he disfrutado, y mucho. Hoy me he sentido como ya hacia tiempo que no lo hacia.
Los nervios han ido creciendo día a día desde que se decidió que Cronista tuviera grupo de teatro infantil.
Teníamos motivos para pensar que iba a ser un éxito. Hemos ido viendo como el grupo se iba creando, nacía la amistad, la complicidad entre los nanos que forman el grupo.
En septiembre en el "Mig Any" ya nos dijeron “Ojo que estamos aquí” y nos hicieron pasar una velada increíble. Muchos decíamos eso de “aquí hay madera” tras disfrutar de la noche de monólogos. Y de lleno se metieron en su primera participación en el Concurso de Teatro Infantil de Junta Local Fallera. Y hoy hemos visto el resultado.

Ya hacia tiempo que no me levantaba con la sensación de hoy, y sentirla de nuevo me ha alegrado, esa sensación iba aumentando conforme pasaban las horas deseosa de que llegase el momento, pero al mismo tiempo estaba tranquilo ya que sabia que estaban en buenas manos, yo diría que en las mejores manos posibles. Los cimientos se plantaron hace tiempo, y ese veneno que es el teatro, se lleva muy dentro en Cronista.

Excelente la dedicación de los nanos, excelente el ambiente que han tenido durante todo este tiempo, excelente el trabajo de Maite.

Hoy he disfrutado, hoy el teatro ha vuelto a correr por las venas de Cronista, y lo hacia gracias a la segunda generación.

Gracias Maite, muchas gracias, pero permiteme que recuerde a Juanma, seguramente el principal culpable de que el veneno del teatro nos entrase a muchos en Cronista.

viernes, octubre 23, 2009

Hay tres jueves en el año........

Decía un antiguo refrán “Hay tres jueves en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión”.

El refrán quería decir las importantes fiestas religiosas que se celebraban en jueves y que eran momentos importantes dentro de la celebración festiva cristiana.

El refrán ha ido perdiendo sentido conforme se han ido dejando de celebrar estos jueves, hoy por hoy solo queda uno de ellos y no siempre es festivo.

Al parecer esto se podría trasladar a las fallas de nuestra población, pero en lugar de 3 jueves tendríamos que decir 7 jueves, las 7 asambleas generales de Junta Local Fallera, donde en teoría se debería decidir el rumbo de las fallas de Torrent. Al igual que con el refrán tradicional, parece ser que para algunos ya han dejado de ser fiestas de guardar, poca importancia deben tener estos 7 jueves, poco valor debe tener la asamblea de presidentes.