Des de la trinxera.

Molts coneixeu la revista CENDRA, que recentment ha vist la llum el número 4 (si parlerem del Fanzine l'Esclafit diríem que és el 5 i que també així és).

En ella SANMIR (Manolo Sanchís i Hernan Mir) firmen un editorial el qual voldria compartir amb tots vosaltres ja que compartisc plenament, tant com si fóra meu.

Colla d'ignorants.

Arribaren les falles, les visquérem, les patirem i les cremarem. I com sempre prop d'estes dates, cresqueren com bolets la legió d'opininants, pseudoperiodistes, i popes de la "kultura" que ens regalaren amb els seus "clarividents" comentaris i ens ajudaren a comprendre com són les falles, com som les comissions i com som els fallers. Gràcies a ells, i a elles, confirmaren les sospites, quan no descobrirem, que som bruts, incivils, talossos, incapaços per la crítica, insolidaris, contaminants, perillosos, analfabets, retardats, desficaciats, immadurs, salvatges, prepotents, de dretes per decret i no sé quantes coses més, per les quals els fallers hauríem de purgar eternament en les flames, i demanar perdó per haver nascut culpables. Això sí, no tots, no pense el lector que som tots iguals. Gràcies, a Montesquieu, o a Kant, o a Schopenhauer, o a Harnecker, Marta és clar, o a la mare que els va parir, hi ha un grup d'elit que no entra dins la "saca"en la qual, per diferents motius, estem els altres. Esta èlit és constantment "salvada" de la ignomínia "fallera" com si no hi haguera res més de profit en la festa. Dos o tres comissions com a màxim, una o dos iniciatives dignes de citar (les mateixes pels segles dels segles, amen) i un grup de persones que no han estat tacades mai per la "barbàrie" fallera, un grup de persones que, malgrat barrejar-se amb la "pleballa fallera" mai no han estat contaminats i es mantenen incorruptes com el braç de Sant Vicent.

I tot açò des de la més absoluta i desvergonyida ignorància, Ignorància que els fa atrevits ja que defenen plantejaments i el·lboren propostes basades en fal·làcies, mentides i irrealitats molt distants de la vertadera realitat de les falles viscudes a diari. La "gauche divine" valenciana no coneix de falles més enllà del seu nas. Fent un símil taurí, sempre s'ha limitat a veure els bous des de la barrera. Sols cal fer una ullada a alguns dels titulars que adornen el seus articles, sols cal llegir algunes "pseudoinformacions" mirades a traves del caleidoscopi deformat i les informacions manipulades i tendencioses. Els seu discurs sempre és el mateix, acabant per fer fàstic i legitimant a eixa massa de fallers que les rebutgen visceralment en sentir-se atacats i perseguits. Així es va generant un abisma cada dia més gran entre les falles, i per tant els fallers i falleres, i les posicions progressistes i de canvi.

La realitat és que hi ha molts més "ciutadans" de a peu a les falles, dels quals mai no es parla, que treballen al si de les comissions de falla per dignificar la festa des de vessants prou més culturals, prou més de "classe", d'aquelles que són "publicitades" mecànicament. Este "desconeixement", esta "foscor", esta "inexistència" permanent, els porta a desil·lusionar-se, a cansar-se, a cremar-se i a abandonar.

D'altra banda les actituds prepotents i intolerants d'alguns fallers no ajuden massa per a estrényer el marge de l'abisme que ens separa i de vegades són els mateixos que ens acusen d'estes pràctiques, els que utilitzen les falles com una festa menor desproveïda de tota arrel i limitada a la nocturnitat, el soroll i l'alcohol.

Als que portem molts anys trencant-nos la cara per les falles des de posicions clarament progressistes, i d'esquerra més que alguns els pese, este actituds acaben per fartar-nos i ens col·loquen en la posició d'entendre el fàstic i el rebuig profund que generen entre la família fallera que es veu constantment menyspreada i insultada, i que ningú no ho oblide, és la representació més plural del poble, ja que ningú s'acosta o s'allunya de les falles per obligació.

Nosaltres per la nostra part continuarem bregant per acabar d'una vegada per totes amb eixe maleït complexe d'inferioritat que aclapara als fallers i reivindicarem les falles con allò que és, la festa major, la festa grossa del nostre poble, de la qual pot sentir-se ben orgullós com a mostra de cultura popular difereciada i única.

Mentre aguatarem a veure si alguna vegada baixen a l'arena. Sinò, millor serà que tanquem la paradeta i ens dediquen a fer "carnestoltes" que a esta colla d'ignorants segur que els agrada més.

SANMIR