martes, marzo 03, 2015

I si hagués de triar..

Publicat en el llibret 2015 de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent,

Va explicar El Chojin, que en un sopar amb gent de la Universitat de València, en la sobretaula va eixir el tema de les falles de València. Va contar que li explicaven que les falles en l'actualitat era una festa que havia perdut l'essència del barri, que vivia d'esquena a la realitat social, que s'havien convertit en un ghetto festiu que poc aportaven a la societat, que els fallers no veien més enllà de les 4 parets del seu casal, i que artísticament havien evolucionat cap al gigantisme, sense explicar gens, perdent el contingut crític. Ell sorprés de tot el que escoltava els va contestar que; el poc que ell coneixia era precisament tot el contrari al que els explicaven. Imagine que la tertúlia no aniria més enllà en la temàtica fallera, però esta anècdota em va fer pensar en quina és la imatge que transmetem les falles a la societat que ens envolta, i sobretot preguntar-me perquè som incapaços els fallers, de projectar tot allò que ens dóna un valor afegit com a festa, i que fa que les falles siguen molt més que això.
El meu cap va seguir pensant en els dos models que sobre la taula van sorgir en la tertúlia “universitària” i per descomptat amb quina em quedaria jo.
Les persones tendim a actuar de diverses formes davant la diferència. La més habitual sol ser atacar-la per eixir-se dels cànons de la uniformitat, sense entrar a valorar els motius d'esta diferència, sense entrar a valorar si esta “uniformitat” esta fonamentada o no.
 “Lamentablement preferim enjudiciar a entendre i comprendre”, l'hi vaig escoltar en una entrevista al Xef valencià Ricard Camarena, i és un reflex de com actuem les persones, més còmodes quedant-nos amb l'etiqueta preconcebuda que intentant analitzar els motius d'algunes actuacions.
I si hagués de triar un model de les falles d'aquella tertúlia, ho tindria molt clar, malgrat que el model fora en contra de la “uniformitat”. Per descomptat que em quedaria amb el model que coneix El Chojin, precisament per què en este model s'intenta entendre i comprendre la nostra història, entendre i comprendre la nostra cultura, entendre i comprendre les nostres tradicions, i el més important entendre i comprendre la nostra societat actual i el nostre entorn més proper, fora de les 4 parets del nostre casal.
Som fallers, som Cronista.

Abducció, sense etiquetes.



Publicat en el llibret 2015 de la Falla San Vicente de Paúl - Diputada Clara Campoamor

Vaig tindre el privilegi d'assistir a la xarrada que amb motiu de la celebració de l'Aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans va organitzar l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València en l'Aula Magna de la Universitat de València i que tenia per ponent una de les persones que més m'ha impactat en els últims anys, Domingo Antonio Edjang “El Chojin”. D'entrada a molts li cridar l'atenció que un “raper” siga el ponent d'esta xarrada i més en l'àmbit que es realitzava, però només cal conéixer un poc les lletres de “El Chojin”, i sobretot, conéixer el seu compromís i implicació en temes socials per a confirmar que millor ponent no podien haver triat per als estudiants del “Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la Universitat de València”, i l'aforament de l'Aula Magna, que es va quedar curta i van haver d'habilitar mes sales per a poder seguir la xarrada, ho deia tot.
Potser ara, tu lector, estigues sorprés per l'inici d'este article d'un llibret de falla. Però un plantejament de “El Chojin” en la dita xarrada va ser el complement ideal  per a les idees que anava utilitzant en el meu cap per a l'article que m'havia demanat Sofía, la presidenta “#perroflauta” de Diputada.
"El Chojin" argumentava que la primera cosa que hem d'adequar és el llenguatge, indistintament de l'idioma que parlem, s'ha de partir d'un ús correcte del llenguatge sobretot en les definicions. El sorprenia enormement que mentres la comunitat científica donava per assentat des dels anys 60 del segle passat que només hi ha una raça que és la humana, en la Declaració Universal dels Drets Humans es cometera un important error en l'inici, en l'article 2.
Article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu:
Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en esta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. A més, no es farà cap distinció fundada en la condició política, jurídica o internacional del país o territori de la jurisdicció de la qual depenga una persona, tant si es tracta d'un país independent, com d'un territori baix administració fiduciària, no autònom o sotmés a qualsevol altra limitació de sobirania.
Segons l'opinió de “El Chojin” sobrava la paraula “raça” en el text. Li va bastar senzills exemples per a demostrar que sovint usem  “#etiquetes” en el nostre llenguatge (com la que intencionadament he usat per a anomenar Sofía), sense donar-nos compte que a vegades són innecessàries, llevat que l'objectiu siga menysprear, d'una manera o d'una altra. “Berenar de negres”, “el va enganyar com un xinés”, “fer l'indi”… van ser alguns dels exemples de l'important que és a vegades usar el llenguatge de forma correcta.
I és que les “#etiquetes” és una cosa que ens encanta usar en la societat actual, i no parle de les “#etiquetes” de facebook, o dels “#hastag” de twitter , encara que va ser una reflexió en facebook de Carlos Galiana la que em va fer confirmar el contingut d'este article.
“El problema ací, com en tot, no és QUÈ es proposa, si no QUI ho proposa” va ser una reflexió que va fer el president “#compromés” de Sevilla-Dénia (torne a usar una etiqueta de forma intencionada) al fil d'un comentari sobre l'Assemblea de presidents del mes de desembre en què Carlos realitzava una proposta per a les exaltacions de les Falleres Majors de València. Proposta que era idèntica a com s'estan realitzant, des de fa ja 4 exercicis, en Torrent el repartiment d'entrada de les exaltacions, a canvi d'aliments, i les "canastelles" de flors de les institucions han sigut transformades per aportació de les institucions del seu valor al punt d'aliments, però clar l'etiqueta “#popular” fa que en el cas torrentí siga vista la proposta com “#solidària” mentres que l'etiqueta “#compromesa” en el cas del Cap i Casal titlada de bogeria o demagògica.
Ens encanta posar-li a tot “#etiquetes”, inclús la de “#fallera” és usada per a definir alguna cosa ordinària, o que funciona de manera desastrosa. No fa molt vaig llegir en la “xarxa” (encara que va durar escassos minuts visible, imagine que per allò dels vots) a un assessor “#popular” del meu poble (#granciutat per a altres), mes “#faller” que ningú quan toca, que “el consell rector del València CF ara sí que era professional i no com abans que funcionava com una junta de falla”. El que s'ha dit, que si a la societat actual l'agrada usar etiquetes, no és menys el seu ús en les falles.
 Als fallers ens encanten etiquetar-ho tot, absolutament tot. Des de la “#tradicional” festa d'Halloween (promet que és totalment cert haver llegit en una invitació este text), fins als tipus de falles (“#monuments” per a altres). Per això és normal també etiquetar el tipus de faller que formen la societat “#falleril”. “#fallermajoristes” “#monumentalistes” “#festers””#estiuejants” (esta última se lo escoltí a un bon amic de Benicalap fa anys i va ser adoptada en la meua comissió per a definir als que apareixen el 14 de març i desapareixen el 19 de març) “#detotalavida” “#modernets” “#alantiga” (que no de Campanar, si no per la forma de vestir-se de valencià/na) i un llarg etcètera que imagine que tindrà les seues variants en funció de la comissió, sector, agrupació, federació, junta local,… que posats a crear “Regnes de Taifes” els fallers també som únics.
I la veritat que un servidor després de moltes hores de “vol” en açò de les falles (ja em pose a pla “#detotalavida”) fa ja un temps que va arribar a la conclusió que sobraven les “#etiquetes” en això de les falles (“#monuments” per a altres) i igual “digeria” amb plaer una falla “#tradicional” que una falla “#innovadora”, una falla “#artística” que una falla “#enginyosa” ja que per a mi totes eren falles, “#sensetiquetes”, i que totes no sols són necessàries si no que són complementàries en el conjunt de la festa. Major motiu és eliminar les “#etiquetes” quan ens referim als fallers, ja que dites “#etiquetes” no fan més que restar, millor dita dividir, la festa, en les que tots hem de sumar, inclús multiplicar, i des de la meua humil opinió això només passa llevant-nos les “#etiquetes” ja que a mi sí que m'importa QUE proposada es fa independentment de QUI la faça.

viernes, noviembre 07, 2014

A vueltas con la "Banda"

Empezaré haciendo una simple reflexión.
Como fallero tengo el derecho a vestir como en la foto ilustra esta entrada sin necesidad de tener que ponerme ningun distintivo que me identifique como fallero, mi hija por ser mujer tiene la obligación de ponerse el distintivo que la identifica como fallera.

Este es el verdadero conflicto, nada tiene que ver con acatar o no una decisión democratica, ya que algunas otras modificaciones podemos no estar de acuerdo y se acatarán precisamente por eso, por que son la decisión de la mayoría.

Pero en el caso del uso obligatorio del distintivo como falleras, se trata de desigualdad de derechos entre falleras y falleros. Lo incomprensible, por los argumentos, es que parece que alguien haya propuesto eliminar la "banda".

Tal y como estaba reglamentado aquella comisión que quiera lucir la banda lo puede hacer orgullosa, como así se hacia con normalidad por 28 comisiones.

Ahora las mujeres no podrán plantear en sus comisiones si tienen el derecho o no a decidir si usan o no el distintivo que les identifican como falleras, estan obligadas. Mientras los hombres directamente no tienen obligación alguna de ir identificados.... en fin se ve claramente que en este aspecto tenemos el mismo derecho (modo ironico on)

miércoles, noviembre 05, 2014

El Plan de igualdad nos lo pasamos por la peineta.

Seguramente si en un colegio las niñas tuvieran la obligación de usar uniforme mientras los niños tuvieran la libertad de usarlo o no, sería motivo de escándalo,  lo tachariamos directamente de una decisión discriminatoria por motivos de género.

No hace ni una semana que el Ayuntamiento de Torrent presentó su I Plan de Igualdad, y los falleros ya nos lo hemos pasado por la "peineta".
http://torrentaldia.com/el-ayuntamiento-de-torrent-piensa-en-femenino-y-ha-presentado-su-i-plan-de-igualdad/

En la nota de prensa respecto al Plan de Igualdad del Ayuntamiento de Torrent del pasado 28 de octubre decia:
"Este plan implica a todas las delegaciones del consistorio torrentino que incluirán en su trabajo la perspectiva de género para eliminar las diferencias que todavía existen y promover el cambio de actitudes sociales". Anoche se demostró que esto nos lo pasamos por el forro.

Como muchos sabéis en Torrent se está modificando el reglamento,  adaptando sus posibles errores y "actualizandolo" (???).

El texto en vigor, permitia que tanto el hombre como la mujer pudieran decidir si usaban o no los distintivos que los acreditan como falleros de una comisión.  Articulo, por cierto, que fue elogiado por los medios especializados en su momento por adaptar esa norma a la situación real y actual.

Pero se ve que eso le molesta a algunos, les chirria, y que pese a ser una norma que permitia decidir tanto a hombres como mujeres en igualdad de condiciones, a algunos le va mas aquello de imponer, ya que la nueva norma será que el hombre falllero podrá decidir y elegir si usa o no el distintivo, mientras la mujer fallera no tendrá esa opción,  se le obliga a su uso, se le impone.

Todo un ejemplo de un texto acorde con la situación actual, y del siglo XXI.

jueves, octubre 30, 2014

Solo una reflexión

A veces algunos nos ofuscamos en vender algo que realmente no tenemos. Ponemos en valor algo que realmente la gente en general no se lo da.
Y lo peor es que esta actitud impide hacer una reflexión correcta de lo que realmente tenemos.

Este lunes la representación de concurso de teatro fallero de Torrent se suspendió, que yo tenga conocimiento, no hubo comunicación pública de la misma. Servidor tras un dia de esos que cuando llega la noche quieres no tener que pensar, decidió asistir a la representación conociendo que seria un sainete y que al menos me reiria.
Mi sorpresa fue encontrame la puerta del salón cerrada, un WhatsApp al presidente me confirmó la retirada del concurso por lo que me dirigí a casa.

Pero mi reflexión va por que era yo solo el que se encontraba allí en la puerta,  lo que me hizo pensar en la repercusión real que tiene el concurso de teatro fallero en nuestra población mas allá de las comisiones participantes.
Creo que en esa linea se debería realizar el análisis de la situacion real no solo del concurso, si no de todas nuestras actividades, antes de vender algo que no somos, antes de vender algo que no tenemos.
Esta creo que deberia ser nuestra verdadera promoción,  si no lo asumimos creo que nos estaremos equivocando.

miércoles, octubre 29, 2014

De vueltas con los jurados.

Siempre son motivos de comentarios en el mundillo fallero sean de la categoría que sea. Comentarios de todo tipo, comentarios que son de fuentes fidedignas, comentarios que todo lo saben. Sobre todo si el veredicto no "beneficia" a tu comisión, entonces los falleros cual Estela Reynolds siempre sacan a relucir la "mano negra" que le ha impedido triunfar sin entrar en mayores consideraciones del proceso. Ya tienen sufiente justificación para explicar lo ocurrido con su premio insuficiente o su no premio. Pocos son los que se preocupan del como y porque, pocos los que se paran a ver quienes han sido y cuales son sus cualidades para haber sido designados para la tarea de jurado. Pocos los que prevalece la honestidad del mismo.
Yo personalmente valoro mucho conocer el procedimiento, conocer los motivos, pero sobre todo valoro que el procedimiento sea conocido por todas las partes implicadas, valoro que todas las partes sean participes del mismo.
La transparencia en el proceso le da credibilidad,  pero sobre todo cumplir con la transparencia cumpliendo con todos los compromisos adquiridos para el proceso, ya que en el momento en que uno se incumpla, la credibilidad del mismo se puede ir al traste.

Ayer muchos nos desayunamos con una nueva propuesta de sistema de jurados por parte de JCF. He de decir que muy inteligente, ya que hace participes y responsables del veredicto a todas las partes implicadas, pero también las hace participes y responsables de la decisión de que salga adelante o no. Por lo que salga el resultado que salga quien propone sale muy reforzado.

En Torrent en la próxima asamblea también se debatirá un nuevo sistema de jurados para las fallas 2015, así lo ha propuesto la comisión en la que milito. Una propuesta que tiene una base similar a la que lanzó el presidente de JCF en la asamblea, la transparencia a la hora de saber quien juzgará y la implicación de las de las comisiones en la decisión,  el proceso y por supuesto en el veredicto. Veremos cual es la decisión de los presidentes, al igual que ocurrira en Valencia, si se lanzan a que seamos los responsables, para lo bueno y para lo mano, o preferimos que eso del jurado sea ese "ente" extraño con el que tenemos la justificación perfecta de todo nuestros males, solo que a nosotros Fernando Esteso no nos chupó un pezón.

miércoles, mayo 09, 2012

Lo admito, soy fallero

Lo admito, soy fallero, y por ello me gustaría dejar bien claro que:

  1. Para mi, la esencia de nuestra fiesta se basa FUNDAMENTALMENTE tal y como se expresa en el vigente reglamento fallero en la plantà de una falla, realizando para ello las actividades necesarias con el fin de conseguir la misma.
  2. Como fallero tengo también un compromiso con la cultura tradicional valenciana, potenciándola y fomentándola desde nuestros casales y en las actividades que se realizan en los mismos.
  3. Es evidente que en la actualidad existen multitud de actividades complementarias, que permiten la evolución de nuestra fiesta y conseguir que el entramado social que representan las comisiones falleras se mantenga vivo y activo, pero estas actividades complementarias nunca deben suprimir lo realmente esencial que nos identifica como fiesta, como es la falla (monumento) y el compromiso con nuestra cultura.
  4. Pienso que la situación actual de las fallas de Torrent, en particular, obliga a un replanteamiento global, ya que se está perdiendo tanto en la actividad como en la filosofía de nuestras comisiones la definición de Comisión fallera (que se recoge en el vigente Reglamento Local Fallero).
  5. La situación social actual obliga a que las Comisiones Falleras, y los falleros que las formamos, también seamos responsables de mantener esa esencia que recoge el reglamento fallero, así como ser consecuentes con la situación económico-social siendo un acto de responsabilidad solicitar que se estudie un nuevo planteamiento en el sistema de subvenciones a nuestras asociaciones, siendo mas justo plantear un sistema de convenio, o fijar una baremación de las actividades realizadas por estas. Pudiéndose plantearse 3 opciones:
    • A.- Por convenio de actividades (estilo Burriana)
    • B.- Por baremación de actividades y transformar los puntos en Euros (estilo Gandia)
    • C.- Tipo "Draft NBA" en el que se ayuda a los pequeños para potenciar su crecimiento y calidad.