jueves, julio 17, 2008

Por fin ya la tengo.

Por fin la tengo, la recogí esta misma semana del casal donde Juanfran muy amablemente me la habia dejado para que la recogiese, ya que no pude asistir a su presentación, pero no habia tenido oportunidad de recogerla antes.
Ya la había ojeado, Aitor me la enseñó una tarde en los despachos de Junta Local ya que él habia pasado por uno de los puntos de venta para no quedarse sin ella.
Y es que para un malalt de falles es obligatorio tenerla, y mucho más este número donde se recogen en un DVD las fotos de casi todas las fallas plantadas en la Comunidad Valenciana este 2008, miles de fotos de fallas, que serán devoradas poco a poco, que uno no puede abusar, intentando almacenar dicha información en el disco duro de su cabeza.
Y no solo es de obligación por las fotos de fallas, si no que tambien es de obligada lectura por los pensamientos, informaciones, datos que siempre nos aporta Cendra y esa "colla de malalts de falles" que siempre estan dispuestos a hablar de fallas.
Y como ya hice en una anterior ocasión, me gustaria compartir en mi blog personal algunos de los pensamientos que comparto en su totalidad con Manolo y Hernan, en "Des de la trinxera" y que en este número han titulado "Solcs" (Surcos). En concreto uno de ellos que seria la continuación de mi anterior entrada en este blog.

"Passaren les falles, i les post falles, i ho feren deixant-nos algunes empremtes inesborrables, uns profunds solcs sobre la pell de la festa.
Llei d'igualtat a les falles, ja! Algú pot pensar que és una demanda exagerada però so s'acostara a vore els cadafals, tots en general, convindria que no és així. El missatge predominant de la gran majoria, és un missatge masclista, quan no misogin, que es veu recompensat continua i permanentment pels premis d'Ingeni i Gràcia, que atorguen jurats d'homes. Fa vergonya que es continue atorgant estos premis, a cadafals que sols tenen referències de caire sexual més ranci, des d'una òptica masclista. A les falles necessitem urgentment la presència de la dona, la intel·ligència femenina i l'amplària de mires d'este per renovellar l'aire. I esta presència hi ha de fer palesa als jurats, per acabar amb les desfetes que el jurats "professionals" venen perpetrant. La igualtat entre dones i homes a les falles, és una assignatura pendent, a l'aprovació de la qual no col·lobora, gens ni miqueta, la constant "falleramajorització" de la festa, tendent a convertir a la dona en un objecte d'admiració sexual, sense paper real a la festa. El càrrec i el personatge estan mediatitzats per l'entorn, tan contaminats per la fictícia representativitat del mateix, que roman totalment buit, sense cap capacitat d'influència. D'altra banda encara són permanents entre els fallers, les desqualificacions d'aquelles dones que ocupen els pocs càrrecs de responsabilitat en la festa, pel fet de ser dones. Algunes d'elles amb més "collons" que tot estos que tenen la intel·ligència concentrada a les gònades sexuals."

De nuevo una reflexión de Manolo Sanchís y Hernan Mir, que comparto al 100%

Y para cambiar de tercio y cerrar, de momento, la linea "fallermayorista", trascribo otras ideas interesantes que se expresan en el número 7 de Cendra, en esta ocasión en "Punxes" firmadas por "el punyeter indomable"

"Sempre igual! Mentre els premis de les falles eren tres quinzets, els desgavells del jurats eren una mera anècdota dins del transcòrrer de la festa. Però d'un temps ença s'han convertit en un assasinat de noves idees i dels artistes novells. Sembla que este grup "d'il·lustres entesos" es dediquen a premiar d'un temps ací i sobretot en les seccions baixes, el mes ranci que es planta en la ciutat, valorant més le amistats que el treballs en carrer i places. Alguns d'este grup de "sabuts"creuen que massacrant als nouvinguts, faran tornar la imatgeria, la marqueteria i el cartró als monuments, la qual cosa, és més difícil que ressucitar al General Franco.

Pan y Toros. Al ja habitual allunyament dels festejos fallers de la joventut, es ve inculcant d'un temps ença, des de sectors interessats en el consum, que, en està més de festa quan més borratxo està. Situació que quan es barreja amb el foc, la pólvora i les aglomeracions, mes prompte que tard, acaba en tragèdia. El que avisa no és traidor.

No hi ha manera. Per favor, algun dels encarregats a confeccionar el programa oficial, ha pensat alguna vegada com acostar a la joventut als festejos, sense recloure'ls en llocs específics perquè no es mesclen amb el fallers? Hi ha suficients assesors en l'administració, perfectament preparats per a poder començar a estudiar este problema. Per cert des de les pàgines d'esta revista aboraderem el problema i analitzarem en un especial, el rebuig d'una festa que equivocadament creiem que és de tots."

Y ahora a seguir disfrutando de la lectura de Cendra. Eso si nuevamente aviso que la publicación es veneno puro, diria que fulminante para "falleros detotalavida". Si buscais en ella un catalogo de peinetas, telas, lucimiento y "bonicor", no os gasteis los 6 € (10 € con DVD), pero si pensais que las fallas son mucho más que eso, que son cultura, tradición y algo más que una excusa para juntarse de fiesta, no lo dudes, el veneno se transforma en droga y de la dura.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Ya era hora ,anda que si llegan a poner el microondas 2 o 3 horas seguidas se te borra el TOT FALLES 08