martes, marzo 03, 2015

I si hagués de triar..

Publicat en el llibret 2015 de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent,

Va explicar El Chojin, que en un sopar amb gent de la Universitat de València, en la sobretaula va eixir el tema de les falles de València. Va contar que li explicaven que les falles en l'actualitat era una festa que havia perdut l'essència del barri, que vivia d'esquena a la realitat social, que s'havien convertit en un ghetto festiu que poc aportaven a la societat, que els fallers no veien més enllà de les 4 parets del seu casal, i que artísticament havien evolucionat cap al gigantisme, sense explicar gens, perdent el contingut crític. Ell sorprés de tot el que escoltava els va contestar que; el poc que ell coneixia era precisament tot el contrari al que els explicaven. Imagine que la tertúlia no aniria més enllà en la temàtica fallera, però esta anècdota em va fer pensar en quina és la imatge que transmetem les falles a la societat que ens envolta, i sobretot preguntar-me perquè som incapaços els fallers, de projectar tot allò que ens dóna un valor afegit com a festa, i que fa que les falles siguen molt més que això.
El meu cap va seguir pensant en els dos models que sobre la taula van sorgir en la tertúlia “universitària” i per descomptat amb quina em quedaria jo.
Les persones tendim a actuar de diverses formes davant la diferència. La més habitual sol ser atacar-la per eixir-se dels cànons de la uniformitat, sense entrar a valorar els motius d'esta diferència, sense entrar a valorar si esta “uniformitat” esta fonamentada o no.
 “Lamentablement preferim enjudiciar a entendre i comprendre”, l'hi vaig escoltar en una entrevista al Xef valencià Ricard Camarena, i és un reflex de com actuem les persones, més còmodes quedant-nos amb l'etiqueta preconcebuda que intentant analitzar els motius d'algunes actuacions.
I si hagués de triar un model de les falles d'aquella tertúlia, ho tindria molt clar, malgrat que el model fora en contra de la “uniformitat”. Per descomptat que em quedaria amb el model que coneix El Chojin, precisament per què en este model s'intenta entendre i comprendre la nostra història, entendre i comprendre la nostra cultura, entendre i comprendre les nostres tradicions, i el més important entendre i comprendre la nostra societat actual i el nostre entorn més proper, fora de les 4 parets del nostre casal.
Som fallers, som Cronista.

Abducció, sense etiquetes.



Publicat en el llibret 2015 de la Falla San Vicente de Paúl - Diputada Clara Campoamor

Vaig tindre el privilegi d'assistir a la xarrada que amb motiu de la celebració de l'Aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans va organitzar l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València en l'Aula Magna de la Universitat de València i que tenia per ponent una de les persones que més m'ha impactat en els últims anys, Domingo Antonio Edjang “El Chojin”. D'entrada a molts li cridar l'atenció que un “raper” siga el ponent d'esta xarrada i més en l'àmbit que es realitzava, però només cal conéixer un poc les lletres de “El Chojin”, i sobretot, conéixer el seu compromís i implicació en temes socials per a confirmar que millor ponent no podien haver triat per als estudiants del “Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la Universitat de València”, i l'aforament de l'Aula Magna, que es va quedar curta i van haver d'habilitar mes sales per a poder seguir la xarrada, ho deia tot.
Potser ara, tu lector, estigues sorprés per l'inici d'este article d'un llibret de falla. Però un plantejament de “El Chojin” en la dita xarrada va ser el complement ideal  per a les idees que anava utilitzant en el meu cap per a l'article que m'havia demanat Sofía, la presidenta “#perroflauta” de Diputada.
"El Chojin" argumentava que la primera cosa que hem d'adequar és el llenguatge, indistintament de l'idioma que parlem, s'ha de partir d'un ús correcte del llenguatge sobretot en les definicions. El sorprenia enormement que mentres la comunitat científica donava per assentat des dels anys 60 del segle passat que només hi ha una raça que és la humana, en la Declaració Universal dels Drets Humans es cometera un important error en l'inici, en l'article 2.
Article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu:
Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en esta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. A més, no es farà cap distinció fundada en la condició política, jurídica o internacional del país o territori de la jurisdicció de la qual depenga una persona, tant si es tracta d'un país independent, com d'un territori baix administració fiduciària, no autònom o sotmés a qualsevol altra limitació de sobirania.
Segons l'opinió de “El Chojin” sobrava la paraula “raça” en el text. Li va bastar senzills exemples per a demostrar que sovint usem  “#etiquetes” en el nostre llenguatge (com la que intencionadament he usat per a anomenar Sofía), sense donar-nos compte que a vegades són innecessàries, llevat que l'objectiu siga menysprear, d'una manera o d'una altra. “Berenar de negres”, “el va enganyar com un xinés”, “fer l'indi”… van ser alguns dels exemples de l'important que és a vegades usar el llenguatge de forma correcta.
I és que les “#etiquetes” és una cosa que ens encanta usar en la societat actual, i no parle de les “#etiquetes” de facebook, o dels “#hastag” de twitter , encara que va ser una reflexió en facebook de Carlos Galiana la que em va fer confirmar el contingut d'este article.
“El problema ací, com en tot, no és QUÈ es proposa, si no QUI ho proposa” va ser una reflexió que va fer el president “#compromés” de Sevilla-Dénia (torne a usar una etiqueta de forma intencionada) al fil d'un comentari sobre l'Assemblea de presidents del mes de desembre en què Carlos realitzava una proposta per a les exaltacions de les Falleres Majors de València. Proposta que era idèntica a com s'estan realitzant, des de fa ja 4 exercicis, en Torrent el repartiment d'entrada de les exaltacions, a canvi d'aliments, i les "canastelles" de flors de les institucions han sigut transformades per aportació de les institucions del seu valor al punt d'aliments, però clar l'etiqueta “#popular” fa que en el cas torrentí siga vista la proposta com “#solidària” mentres que l'etiqueta “#compromesa” en el cas del Cap i Casal titlada de bogeria o demagògica.
Ens encanta posar-li a tot “#etiquetes”, inclús la de “#fallera” és usada per a definir alguna cosa ordinària, o que funciona de manera desastrosa. No fa molt vaig llegir en la “xarxa” (encara que va durar escassos minuts visible, imagine que per allò dels vots) a un assessor “#popular” del meu poble (#granciutat per a altres), mes “#faller” que ningú quan toca, que “el consell rector del València CF ara sí que era professional i no com abans que funcionava com una junta de falla”. El que s'ha dit, que si a la societat actual l'agrada usar etiquetes, no és menys el seu ús en les falles.
 Als fallers ens encanten etiquetar-ho tot, absolutament tot. Des de la “#tradicional” festa d'Halloween (promet que és totalment cert haver llegit en una invitació este text), fins als tipus de falles (“#monuments” per a altres). Per això és normal també etiquetar el tipus de faller que formen la societat “#falleril”. “#fallermajoristes” “#monumentalistes” “#festers””#estiuejants” (esta última se lo escoltí a un bon amic de Benicalap fa anys i va ser adoptada en la meua comissió per a definir als que apareixen el 14 de març i desapareixen el 19 de març) “#detotalavida” “#modernets” “#alantiga” (que no de Campanar, si no per la forma de vestir-se de valencià/na) i un llarg etcètera que imagine que tindrà les seues variants en funció de la comissió, sector, agrupació, federació, junta local,… que posats a crear “Regnes de Taifes” els fallers també som únics.
I la veritat que un servidor després de moltes hores de “vol” en açò de les falles (ja em pose a pla “#detotalavida”) fa ja un temps que va arribar a la conclusió que sobraven les “#etiquetes” en això de les falles (“#monuments” per a altres) i igual “digeria” amb plaer una falla “#tradicional” que una falla “#innovadora”, una falla “#artística” que una falla “#enginyosa” ja que per a mi totes eren falles, “#sensetiquetes”, i que totes no sols són necessàries si no que són complementàries en el conjunt de la festa. Major motiu és eliminar les “#etiquetes” quan ens referim als fallers, ja que dites “#etiquetes” no fan més que restar, millor dita dividir, la festa, en les que tots hem de sumar, inclús multiplicar, i des de la meua humil opinió això només passa llevant-nos les “#etiquetes” ja que a mi sí que m'importa QUE proposada es fa independentment de QUI la faça.