miércoles, noviembre 25, 2009

Sí estamos locos, y sabemos los que queremos.........

Me permito cambiar la letra, ya que esto ya es sintomatología de Locura Total.

Sí estamos locos, que sabemos lo que queremos......


martes, noviembre 24, 2009

sábado, noviembre 21, 2009

Que grandes son los de Corona.



Durante el año 2010 cumplimos nuestro 150 Aniversario y para celebrar dicha efeméride hemos elaborado un mágico evento:

“ feliç 150 any nou ”

Espectáculo que tiene como objetivo homenajear a aquellas personas, instituciones y entornos que han hecho posible que nuestra fiesta sea hoy en día no sólo un referente de nuestra ciudad sino que, incluso, haya pasado a formar parte de una identidad tan especial y singular como la valenciana.

El eje principal de nuestra idea es plantar una falla, que será realizada por los artistas falleros Carlos Orts y Josep Almiñana, el día 29 de Diciembre para quemarla en el momento que suene la campanada que dé la bienvenida al año 2010.

Dichas campanadas se proyectarán sobre el monumento mediante un espectáculo audiovisual, que comenzará veinte minutos antes de que nazca el nuevo año, realizado por Aira Multimedia bajo la dirección de Manuel Coronado.

Una explosión de luces, música, color, fuego, valencianía, y, sobretodo, de ilusión. Un acto enfocado para poner nuestro granito de arena en la labor de hacer más especial la ciudad de Valencia y las Fallas.

Nuestra ilusión es que nos acompañéis en este especial brindis para poder, así, hacer realidad nuestro sueño; comenzar nuestro aniversario junto a vosotros con un evento jamás visto; un acontecimiento único para comenzar un año único; el de nuestro 150 Aniversario.


Atentamente;
Miguel Ángel Pérez Olmos
Presidente de Mossén Sorell – Corona


Falla Corona from Falla Mossen Sorell Corona on Vimeo.

sábado, noviembre 07, 2009

Ya tenemos escusa

La crisis nos ha venido de perlas a los falleros para justificar todas aquellas carencias de nuestra fiesta. En nuestro rol plañidero sumamos la crisis a nuestros eternos males, y es que ese complejo de inferioridad del cual nos encanta hacer gala constantemente como justificación a nuestra falta de autocrítica.

Lo comento Félix en el Forum Faller Torrentí, “los falleros siempre tendemos a buscar la culpa fuera en lugar de mirarnos a nosotros que es lo que hacemos mal”, y tiene toda la razón. La autocrítica, uno de los ejercicios más sanos que existen, está totalmente ausente en el colectivo fallero, nos es más fácil buscar la escusa cómoda que nos convenza que el causante de todos nuestros males está fuera. Lástima, ya que si el mirarnos al ombligo constantemente sirviera también para realizar autocrítica quizás nos iria mucho mejor.

Este ha sido el argumento esencial que hemos aplicado en la tertulia de hoy en el programa Cadafal, en concreto con la noticia de la falta de Falleras Mayores en muchas comisiones. El primer argumento que ha surgió ha sido la escusa fácil, la crisis. Pero por suerte mi intervención que ha sido mas en la línea de la autocrítica más que en la económica, ha sido respaldada por los compañeros de la tertulia (grandes conocedores de las fallas en todas sus vertientes). Y es que la sequía de Falleras Mayores no viene de ahora, viene de mucho más atrás. Llevo leyendo y escuchando sobre el tema desde hace mas de 10 años (cuando no existia crisis económica alguna), como nos gusta a los falleros en plan plañidera. Y en todo este tiempo nunca se toman soluciones, ya que generalmente solemos echar balones fuera y culpar de esta sequía a agentes externos antes de buscarlos en nosotros mismos.
Y no nos equivoquemos esto no afecta solo a las Falleras Mayores, si no que va mas allá y con el mismo argumento podríamos hablar del estancamiento de los censos en las comisiones (lo que supone un descenso real), la no participación de la juventud en las actividades falleras propiamente dicha (no me sirven Quinto y Tapa, Paellas y demás saraos que a eso nos apuntamos todos), y un largo etcétera de problemas reales (los que son de urgente solución) que tenemos el colectivo fallero.

Manolo creo que ha puesto la puntilla con una de sus magistrales intervenciones (ya sabéis algunos la devoción fallera y personal que siento por él) y tajante ha dicho eso de “la falta de fe en las fallas”.
Yo me hartaré de decir eso que llevo diciendo ya muchos años, la perdida del norte de la fiesta, ese diamante valioso que son las fallas y que desde hace años vamos metiéndolo en cajas y cajas cada vez mas grandes cada vez mas bonitas, con lazos y lazos cada vez mas pomposos, cada vez mas lucidores, hasta el punto que solo vemos las cajas (vacías) y los lazos (decorativos pero carentes de valor) en lugar de apreciar la mas valiosa joya que tenemos los falleros, las fallas.

Mientras, seguiremos mirándonos el ombligo, buscando culpables de nuestros males fuera, pero este año de momento, ya tenemos escusa.


Nota: Me ha emocionado la intervención de Neus una valenciana que fue fallera hace 50 años antes de tener que irse fuera de Valencia, y que a su regreso tras 50 años fuera, no reconocía la fiesta (y no por una evolución para bien). Escuchar aquellas fallas que ella vivió ha sido un soplo de aire fresco al debate (aunque parezca una contradicción) ya que ha transmitido con su sentimiento la verdadera esencia de las fallas, esa que hoy por hoy cada vez tenemos más olvidada.

martes, noviembre 03, 2009

Colla d'ignorants

Este texto lo compartí en mi blog el martes 5 de junio de 2007, es un texto que se publicó en el nº 4 de CENDRA y que firmaban SANMIR (Manolo Sanchís y Hernán Mir). En aquella ocasión lo quise “fusilar” en mi blog ya que compartía plenamente la opinión del mismo.

Hoy lo vuelvo a fusilar (no por la falta de ideas, aunque sí aprovechándome de la digna técnica del refrito) ya que creo que sigue siendo una opinión actual, es más yo trasladándolo a la fecha de hoy y a nuestra población me permito extender los protagonistas de dicho articulo no solo a esos periodistas, sino a dirigentes, gobernantes, ciudadanos e incluso falleros (de esos que se permiten denominarse así por pagar religiosamente las cuotas)

Destaco un parrafo

“La realitat és que hi ha molts més "ciutadans" de a peu a les falles, dels quals mai no es parla, que treballen al si de les comissions de falla per dignificar la festa des de vessants prou més culturals, prou més de "classe", d'aquelles que són "publicitades" mecànicament. Este "desconeixement", esta "foscor", esta "inexistència" permanent, els porta a desil•lusionar-se, a cansar-se, a cremar-se i a abandonar.”

Fusilo de nuevo el texto completo, que a mi me parece acertadísimo.

Colla d'ignorants.

Arribaren les falles, les visquérem, les patirem i les cremarem. I com sempre prop d'estes dates, cresqueren com bolets la legió d'opininants, pseudoperiodistes, i popes de la "kultura" que ens regalaren amb els seus "clarividents" comentaris i ens ajudaren a comprendre com són les falles, com som les comissions i com som els fallers. Gràcies a ells, i a elles, confirmaren les sospites, quan no descobrirem, que som bruts, incivils, talossos, incapaços per la crítica, insolidaris, contaminants, perillosos, analfabets, retardats, desficaciats, immadurs, salvatges, prepotents, de dretes per decret i no sé quantes coses més, per les quals els fallers hauríem de purgar eternament en les flames, i demanar perdó per haver nascut culpables. Això sí, no tots, no pense el lector que som tots iguals. Gràcies, a Montesquieu, o a Kant, o a Schopenhauer, o a Harnecker, Marta és clar, o a la mare que els va parir, hi ha un grup d'elit que no entra dins la "saca"en la qual, per diferents motius, estem els altres. Esta èlit és constantment "salvada" de la ignomínia "fallera" com si no hi haguera res més de profit en la festa. Dos o tres comissions com a màxim, una o dos iniciatives dignes de citar (les mateixes pels segles dels segles, amen) i un grup de persones que no han estat tacades mai per la "barbàrie" fallera, un grup de persones que, malgrat barrejar-se amb la "pleballa fallera" mai no han estat contaminats i es mantenen incorruptes com el braç de Sant Vicent.

I tot açò des de la més absoluta i desvergonyida ignorància, Ignorància que els fa atrevits ja que defenen plantejaments i el•lboren propostes basades en fal•làcies, mentides i irrealitats molt distants de la vertadera realitat de les falles viscudes a diari. La "gauche divine" valenciana no coneix de falles més enllà del seu nas. Fent un símil taurí, sempre s'ha limitat a veure els bous des de la barrera. Sols cal fer una ullada a alguns dels titulars que adornen el seus articles, sols cal llegir algunes "pseudoinformacions" mirades a traves del caleidoscopi deformat i les informacions manipulades i tendencioses. Els seu discurs sempre és el mateix, acabant per fer fàstic i legitimant a eixa massa de fallers que les rebutgen visceralment en sentir-se atacats i perseguits. Així es va generant un abisma cada dia més gran entre les falles, i per tant els fallers i falleres, i les posicions progressistes i de canvi.

La realitat és que hi ha molts més "ciutadans" de a peu a les falles, dels quals mai no es parla, que treballen al si de les comissions de falla per dignificar la festa des de vessants prou més culturals, prou més de "classe", d'aquelles que són "publicitades" mecànicament. Este "desconeixement", esta "foscor", esta "inexistència" permanent, els porta a desil•lusionar-se, a cansar-se, a cremar-se i a abandonar.

D'altra banda les actituds prepotents i intolerants d'alguns fallers no ajuden massa per a estrényer el marge de l'abisme que ens separa i de vegades són els mateixos que ens acusen d'estes pràctiques, els que utilitzen les falles com una festa menor desproveïda de tota arrel i limitada a la nocturnitat, el soroll i l'alcohol.

Als que portem molts anys trencant-nos la cara per les falles des de posicions clarament progressistes, i d'esquerra més que alguns els pese, este actituds acaben per fartar-nos i ens col•loquen en la posició d'entendre el fàstic i el rebuig profund que generen entre la família fallera que es veu constantment menyspreada i insultada, i que ningú no ho oblide, és la representació més plural del poble, ja que ningú s'acosta o s'allunya de les falles per obligació.

Nosaltres per la nostra part continuarem bregant per acabar d'una vegada per totes amb eixe maleït complexe d'inferioritat que aclapara als fallers i reivindicarem les falles con allò que és, la festa major, la festa grossa del nostre poble, de la qual pot sentir-se ben orgullós com a mostra de cultura popular difereciada i única.

Mentre aguatarem a veure si alguna vegada baixen a l'arena. Sinò, millor serà que tanquem la paradeta i ens dediquen a fer "carnestoltes" que a esta colla d'ignorants segur que els agrada més.
SANMIR

lunes, noviembre 02, 2009

Buscant en el baül dels records

Buscant en el baül dels records.
Presentació projecte infantil Cronista 2006. Diversitat


Lo admito, estamos locos

Simposi sobre malaltia fallera

Les xarrades donaran començament a les 21:30 hores amb un sopar faixat, iniciant-se la taula redona a les 22:30 hores

Malaltia fallera, açò té cura?

Patologies a tractar

• 11 de novembre, Síndrome de Bernat (i Baldoví)

Símptomes: Solen acumular grans quantitats de publicacions falleres, llibrets de falla, i qualsevol altre tipus de formats escrits en les seues cases per creure que poden donar-li utilitat en el futur. Recentment s'ha descobert una nova varietat produïda per les noves tecnologies, blogs, webs, i xarxes socials

Participants: José Castelló, Manolo Sanchís, Manolo Villaplana, Carles Andreu Fernández (Candreu), Javier Serra (Malalt de falles)

• 12 de novembre, Tallerofilia ninotitis.

Símptomes: No hi ha taller que no coneguen, no hi ha rematada que no identifiquen, no hi hi ha falla que no hagen fotografiat. Són capaços de recordar comissió, artista i rematada del primer premi de 5a B de l'any 1999, inclús detectar el pintor d'un ninot simplement de mirar-lo. S'agreuja la malaltia conforme s'acosta el mes de març, i són incapaços de quedar-se a casa a la nit a partir d'1 de març quan comencen a donar passejos nocturns per la ciutat fins al dia 19.

Participants: Ángeles Hérnandez, Manuel Andrés Zarapico, Miguel Prim, Ángel Romero (Romel110)

• 13 de novembre, Pintatritis.

Símptomes: Com en la Tallerofilia ninotitis els que patixen de Pintatritis tenen gran memòria fotogràfica. Reconeixen el dibuix d'una tela a primera vista i són capaços d'indicar-te el nom del dibuix, el teler que l'ha teixit, inclús el nombre de colors emprats. Però no es queda ací la cosa ja que el reconeixement s'àmplia a complements fins al punt d'indicar-te el cisellador d'una pinta. Et diuen de memòria, les Falleres Majors de València des de 1929 com si es tractara de la llista dels Reis Gots,inclús són capaços de conéixer qualsevol tipus d'estadística de les components de les Corts d'Honor, per sectors, comissions, etc.

Participants: Kepa Llona, Ernesto Gómez (de Sostoa), Patricia Fernández (Triboleta), Patricia Sáez Orea.

• 14 de novembre, visita en els tallers dels nostres artistes fallers Miguel Balaguer i David Moreno
Quedarem en el casal a les 9:30 del matí.

• 15 de novembre, 15 anys de solidaritat en Cronista.
Jornada d'arreplega d'aliments per al Punt d'Aliments de Torrent. L'arreplegada es farà en el casal durant el matí.