Makoki, simplement eres un crack

L'altre dia vos recomanava un nou blog faller, Makoki Corporation, Factoria de parides falleres, que estos dies de la seua posada en marxa s'està convertint en el motor d'arrancada d'un servidor (no és bo passar del tot al no-res) per a les falles 2011 i que millor forma que fer-ho que de la mà d'un dels mestres de l'Enginy i la gràcia tan necessaris en les falles i a vegades tan difícil de trobar.

Com a mostra, ací em permet afusellar el Tema onze de l'assignatura Educació per a la Fallerería. Els polítics, quina colla.

Makoki, simplement eres un crack.

ONCÉ TEMA

ELS POLÍTICS. COM MÉS LLUNY MILLOR.

Antigament els polítics i els fallers solien conviure en pau. Els nostres governants se significaven poc o res amb el món faller. Els participes de la festa eren vistos com una part més del folklore provincià d’una ciutat rodejada d’horta i com a tal eren tractats. En realitat, els importaven un rave les reivindicacions falleres. Amb l’arribada de la democràcia es van donar compte que, el gran nombre de falleres/vos s’han convertit en un gran caldo de cultiu amb què sostindre’s o arribar a la butaca anhelada, ja que electoralment poden fer botar al més pintat. Hui en dia els governants es mesclen amb la classe fallera com un més, però sempre sense anime de ser titlats de populistes. O Potser és populisme el que perseguix la nostra amada alcaldessa quan en la crida eclipsa a la fallera major de València botant en quant quatre criden allò de “que bote Rita?.

Anem a diferenciar-los en tres topologies, encara que un estudi més a fons pot traure a la llum altres diferents o complementàries.

—–

ELS QUE MANEN.

Són els que ostenten ara mateix la màxima representació. S’han guanyat a pols les simpaties del col·lectiu faller a base de bon rotllet… i subvencions. Saben que la festa fallera és una font d’ingressos per a la ciutat i fan com que atenen les reivindicacions falleres. També volen estar a bones amb la resta de ciutadans no fallers, com ha de ser, per la qual cosa responen als veïns de la mateixa manera que amb els fallers. Al final se’ls amuntona la faena i la ciutat es convertix en un caos que patixen tant fallers com no fallers. Ostenten com a ferramenta de potent vistositat el balcó de l’Ajuntament, en el que només deixen passar als que a ells els interessa i en el que l’alcaldessa disposa, de l’1 al 19 de març, d’una tribuna excepcional en què lluir el bastó.

—–

ELS QUE VOLEN MANAR.

Són els que van estar, van passar dels fallers de forma manifesta, i ara intenten guanyar-se el favor del col·lectiu donant la brasa a través d’emissaris en les assemblees de presidents. Amb tal de tombar als que manen s’embranquen en absurdes polèmiques que, no sols no servixen als seus propòsits, si no que els fan caure en l’antipatia general. Arriben a infiltrar “topos” en diverses associacions i demanar informacions privilegiades amb les que amenaçar als pringadets de la festa. Creen els seus propis premis per als que critiquen als que manen, encara que, lògicament, no poden competir amb els instituïts de forma oficiosa, com el de Canal 9, amb el que t’emportes una pasta. De tant en tant canvien el responsable del ram, però a l’estona apareixen els mateixos donant la vara. En fi.

—–

ELS QUE MAI ESTARÁN.

És la classe política que sap que no estaran mai a la butaca, però que s’unixen als veïns (no tots, per sort) en la queixa permanent cap als fallers, dels que culpen dels pitjors excessos comesos en la ciutat. Per a ells la festa continua sent un cúmul d’incultura, de tradicions ràncies i de depravació sistemàtica. Si d’ells depenguera, es llevarien dos terços del calendari festiu a què titlen de retrograd.. Busquen l’aliança amb els detractors de la festa, els antifallers, dels que esperan rebre l’agraïment en forma de vot… que no arriba mai. Per sort per als fallers estos polítics ni estan, ni se’ls espera.