Tasca difícil la que em van encarregar els amics de la falla Sant Roc. No per que no siga fàcil explicar qui és, difícil per com enfocar aquest pròleg.
Podria haver decidit fer una breu biografia de David, ressaltant el seu important currículum faller, però s’haguera quedat coix aquest pròleg. Per això prefereix parlar més que de dades, de sensacions. Sensacions que tens quan comparteixes amb David les seues inquietuts, reflexions falleres, artístiques, culturals, socials, i és que amb David dóna gust parlar, et transmet il.lusió.
A David no ho podria definir com un Artista Faller, ja que la seua concepció de les seues obres va molt més enllà, però cauria en l’error si ho definira com Artista, ja que les falles van ser les culpables que s’iniciara en això de les Belles Arts i sempre les té presents.
Un artista a cavall entre dos mons, que aconsegueix el respecte d’aquests mons que malgrat que haurien d’estar molt units, la realitat és que no ho estan tant, o potser sí que ho estiguen, però donant-se l’esquena.
Però David ho aconsegueix, aconsegueix que les seues obres vagen de la mà entre Art i Falla, entre Falla i Art, sense separar-les ja que aquesta és la seua concepció quan decideix acceptar plantar una falla.
Personalment crec que ha estat un luxe per a la nostra festa que David es quedara enganxat de xicotet amb les falles de Canet, i que la seua ment inquieta decidira imitar-lo.
Però aquesta ment inquieta havia d’anar a més i sempre fixant-se en els millors, sempre qüestionant-ho tot, fins arribar al David Moreno que hui coneixem, artista de culte per a molts i, malgrat això, els que tenim el plaer de conèixer-lo, sabem de la seua tremenda humilitat. Artista faller respectat i admirat per la majoria de les vessants falleres, però què dic?, Si això és allò gran de l’art, que és lliure per a expressar-se, i les falles són art, no?
Jo tinc el plaer i el luxe de poder compartir les seues reflexions al seu taller, envoltats moltes vegades de les seues obres que sempre estan en constant evolució, ja que la ment de David mai para i les idees les trilla (com a David li agrada dir) , i les torna a trillar fins que finalment aquesta és plantada, i estic convençut de què tot i estar plantada segueix trillant el projecte, però la seua inquietud el fa pensar en el següent, que segur serà diferent.
Ara els fallers de Sant Roc, i tot aquell que tinga el gust de llegir aquest llibret, teniu l’oportunitat de llegir algunes de les seues reflexions sobre falles i només espere que com a mi, cada vegada que comparteix reflexions amb David, siguen una veritable injecció d’il.lusió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario