Manolo tiene la culpa, "Menos pensar y más actuar, que un día vas a tener empacho de comeduras de tarro!!" ante un pensamiento en mi muro de facebook, ha hecho que abra este post.
Y como uno hoy tiene un dolor de cabeza de esos molestos (me da que vienen de nuevo lluvias) lo haré fusilando una entrada del blog de Carles Xavier Puig, uno de mis bloggeros de referencia que además tiene su columna en La Opinión de Torrent.
Y como uno hoy tiene un dolor de cabeza de esos molestos (me da que vienen de nuevo lluvias) lo haré fusilando una entrada del blog de Carles Xavier Puig, uno de mis bloggeros de referencia que además tiene su columna en La Opinión de Torrent.
Hui em permetré la llicència de reflexionar sobre un assumpte que, sent honests, ni conec totes les dades ni sóc objectiu. Però, m’he passat estos dies narrant les falles a nivell radiofònic, així que, possiblement, esta visió externa de qui ni ama ni desprècia, pot oferir un menut pensament. Ah! Que no he dit de que parlem? Haver avisat! De les Falles!
Cap a on volem que caminen a Torrent? A nivell organitzatiu no fa falta dir massa. Les comissions ja han parlat. Han pogut independitzar-se, eixir de les faldes de la “mare” Ajuntament i no han volgut. Guanya la comoditat a la autogestió. Possiblement, els 3.000 euros de subvenció siga una raó de pes. Però també un preu que pagar de condemna.
No seré jo el que critique en excés les partides que, històricament, es destinen al mon faller. Primer, perquè es patent l’èxit que tenen les mascletaes i la cremà municipal. I, segon, perquè el impacte econòmic local de les falles és gran. Això sí, puc reflectir el que pensen molts torrentins: si deu haver subvenció directa a cada comissió que es plasme en l’activitat fallera. O dit d’una altra manera: hi ha monuments que dir que donen llàstima es quedar-se curt.
Una ciutat com Torrent és lògic que genere un alt número de comissions. Però tindre tantes amb un nivell tant baix de fallers i de qualitat no és de rebut. Fa anys, les comissiones eren conseqüència d’inquietuds ciutadanes a les barriades i integraven al veïnat. Ara no. Algunes no són fets culturals ni cívics. El més paregut a confraternitzar amb els veïns és la demanà.
Hi ha molta festa, molt de treball, participació i il•lusió. Però també massa monuments insípids, carrers tallats i revetlles particulars.
Segur que hi ha una millor equació amb estos valors per a tindre una millor festa fallera.
NOTA: Artículo aparecido en el número 198 de La Opinión de Torrent
No hay comentarios:
Publicar un comentario